Però, què són aquestes "hedge funds" que tanta guerra estan donant?
Els anomenats fons de cobertura traduït directament de l'anglés, o fons d'inversió lliure com s'anomenen de per ací, són difícils de definir.
Ara bé, els seus efectes sobre la economia són concrets i molt visibles. Per a mostra llegiu aquest text de MARCOS MAILOC LÓPEZ DE PRADO i CARLOS RODRIGO ILLERA del 2004:
LA "LLEGENDA NEGRA" DELS
HEDGE FUNDS
Entre els exemples més socorreguts de
crisis financeres provocades per l’activitat especulativa dels
Hedge Funds destaquen:
El
famós “atac”
realitzat pels Hedge Funds del gestor de fons George Soros contra la
Lliura Esterlina, i que va culminar amb l’abandó forçós per part
de l'esmentada divisa de l'anomenada “Serp Monetària” del
Sistema Monetari Europeu, Al Novembre de 1992.
El
“Efecte Tequila”, quan la pujada de tipus per part de la Reserva
Federal dels Estats Units va provocar a la tardor de 1994 la fugida
dels “Capitals Oroneta”, invertits en deute a curt termini del
Govern de Mèxic. Açò va provocar una cadena de devaluacions del
Peso, que va arrossegar en la seua caiguda a tots els mercats
d’Amèrica Llatina.
En
1997, els fons de George Soros es van veure novament embolicats
en un escenari de crisi monetària, esta vegada en el Sud-est
Asiàtic. Els governs de diversos països van culpar directament a
una sèrie de gestors d’Hedge Funds, i es va obrir una investigació
oficial per part del Fons Monetari Internacional (veure
Eichengreen t’Al., 1998). La conclusió de
la mateixa va
ser que "si bé pareix que els grans Global
Macro Hedge Funds poden haver acudit en
bandada, i no haver liderat el grup de pressió, en tot cas s’estima
que la quantitat global de les seues posicions curtes contra el Baht
Tailandés va superar el 5% del seu Producte Nacional Brut". Açò
significa que el grup d’Hedge Funds que van atacar la divisa
tailandesa van posar una pressió sobre la mateixa equivalent al teu
dèficit comercial, que segons els analistes del Fons Monetari
Internacional era la causa "real" que va iniciar la crisi.
El paper dels Hedge Funds en la crisi va
ser multiplicar la potència del factor
originador i precipitar el seu desencadenament.
A
l’estiu de 1998, el govern Rus va
fallar en el pagament del Deute, la qual cosa va arrossegar amb
si a un dels majors Hedge Funds que operaven en el mercat en eixe
moment, Long-Term
Capital Management. Este fons, gestionat per John Meriwether, va
generar un forat de 1.000.000.000 de dòlars. A l’haver rebut
crèdits de pràcticament tots els grans bancs mundials, es va
generar una situació de pànic davant de la possibilitat que els
mercats financers deixaren d’operar. El succés va acabar amb el
rescat del fons per part de la Reserva Federal a la tardor de 1998,
amb l’ajuda d’un sindicat bancari format pels 25 majors bancs
internacionals. El “Grup del Treball del President per als Mercats
Financers”, el màxim cos assessor del govern dels Estats Units, va
ordenar l’obertura d’una investigació que va culminar amb la
publicació d’un informe en 1999 que responsabilitzava als Hedge
Funds per la creixent inestabilitat dels Mercats. A més, va requerir
que un grup d’Hedge Funds redactara i firmara un codi deontològic.
També
a l’estiu de 1998, diversos Hedge Funds van forçar la devaluació
del Rand sud-africà i el Dòlar australià enfront del Dòlar
nord-americà. El cas del Ien japonés va
ser especial, perquè va experimentar un dels majors salts de la
història –un moviment de 25% en un sol mes, del qual el 15% es va
concentrar en 30 hores-, i en particular des de la instauració del
sistema de canvi flotant fa 30 anys. El Comité d’Assessors del
Congrés dels Estats Units va emetre un informe responsabilitzant a
un conjunt d’Hedge Funds, si bé la falta de legislació respecte
d’això va impedir prendre mesures disciplinàries.
Més
recentment, els Hedge Funds han sigut culpats per la generació i
punxada de la bambolla financera en 1999, així com per beneficiar-se
de les caigudes del mercat per mitjà de la presa de posicions
sistemàticament curtes.
Quatre anys després el govern d'Estats Units ho tenia clar i aquesta fou la raó per la qual va reunir als 5 financers el dia 14 de novembre de 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada